Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deix sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s’hi ve a patir.
Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir,
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.
Per art de màgia
baixem com l’aigua
i a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d’entre els possibles
Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.
Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles
La llegada del año nuevo hizo proponerme una nueva manera de enfocar la vida y darme fuerzas para seguir luchando.
Durante estos últimos meses he estado totalmente perdida, estaba hundida, en mi mente solo aparecían pensamientos negativos. Cada vez me sentía más sola y empece a actuar de una manera incorrecta yendo por un mal camino. Me di cuenta que no podía seguir ese ritmo cuando me vi hospitalizada a causa de un mal comportamiento. Fue entonces cuando claramente vi que si seguía ese ritmo de vida acabaría mucho peor. Gracias a todas esas personas que realmente me quieren y me animan a seguir, me llene de fuerzas para pasar las Navidades con mi familia. Este tiempo en casa de mis padres me ha ayudado muchísimo. He tenido mucho tiempo para reflexionar y buscar la manera para cambiar mis malos hábitos. Me he dado cuenta que aun no tenia del todo asumido que mi enfermedad es degenerativa y crónica. Si no me cuido voy a ir empeorando cada vez más. Tengo que aprender a convivir con mi enfermedad y aunque me gustaría poder vivir mi vida como lo hacen los jóvenes de mi edad se que no puedo. Simplemente tengo que adaptar mi vida a mis posibilidades.
